Addictes al Whatsapp

Surto de casa. Vaig caminant pel carrer, fa una mica de fresca. Em crida l’atenció el que ja porto dies, setmanes o mesos observant: trobo moltes persones que van com a “zombies” mirant fixament al seu smartphone ₍₁₎. El miren fix, sí, però també juguen amb els dits, sobre tot el gros i l’índex: escriuen i llegeixen missatges, penso que és això. Com que hi ha força gent, em poso al costat d’un noi per comprovar això d’escriure i llegir. Sí, sí, és això. M’acosto a una noia i també a una dona, un home, un noiet… Sí, sí, tothom fa el mateix: “guasapen”. La meva filla em diu que el verb guasapar (sic) i les seves conjugacions només ho diem els grans (jo sóc gran?) (d’alçada sí, però d’edat…). Doncs, els joves com en diuen? Ah! sí, ells en diuen parlar pel WhatsApp. Bé, parlar, parlar, el que es diu parlar, no serà, clar.