Maleïda Setmana Santa

Com cada any quan s’acaben els bunyols, en diuen de Quaresma, comença la maleïda Setmana Santa. Els que som ateus no ens agrada que en ple segle XXI encara ens imposin el creure en Déu a base de cops de creu, com deien els de la Trinca.

Respecto profundament que hi hagin persones creients i que vulguin celebrar les seves litúrgies religioses. El que no entenc, però, és que aquestes mateixes persones imposin per la força de la tradició als que no som creients la seva parafernàlia litúrgica.

A la meva ciutat, concretament, haig de suportar cada any, aquestes litúrgies sense que jo les hagi demanat, és a dir: carrers tallats perquè passen les diferents processons, pujades ridícules d’imatges religioses “Arriba valientes” a la Baixada de les Escaletes. Armats, encara que centenaris, fent el rídicul i desfilant militarment pels carrers de la ciutat. Carrers tapissats de cera pel regalim dels ciris que porten els devots (sic). En fi, una tradició pesada i d’obligat compliment, siguis o no siguis catòlic.

Viure l’ateisme

Per Òscar Batet

Quan jo deuria tenir uns catorze, quinze anys i militava a l’escoltisme més cristià i catòlic, vaig començar a tenir un cert sentit crític de la vida. Això em comportà, entre altres coses, el negar-me a anar a les obligacions religioses de la congregació escolta. Vaig començar a tenir una sèrie de problemes inicials amb els caps escoltes que veien en mi i a un parell de minyons més, com els cabdills de la revolta atea de l’escoltisme mataroní. Va haver de ser el conseller espiritual, Mossèn Colomer, que convencés als caps del cau, que si nosaltres no volíem anar a misa ni assistir a les cerimònies carrinclones de Setmana Santa, no tenien perquè obligar-nos-hi.