La demagògia i actitud “feixista” de la CUP

cup

Ahir la CUP ens va tornar a demostrar que és un partit d’extrema esquerra. Una vegada més, sí. Tots els extrems polítics, siguin d’esquerra o dreta, al final s’ajunten i formen una amalgama feixista: intransigència, inflexibilitat, no respecte per les majories, imposició per la força el seu criteri de revolució social, socialista, feminista i ecològica.

Pura demagògia, així de simple.

Volen, i de fet ho aconsegueixen, que els seus 300.000 vots siguin de millor qualitat que els més de 1.600.000 de Junts pel Sí. Ens volen fer passar per l’adreçador sigui com sigui, traint l’esperit que tenim per objectiu: la República Catalana. De moment aquest és l’únic objectiu a curt termini, la Independència de Catalunya i prou. Per això volem prioritzar totes les nostres forces amb això, deixant de banda la quimèrica revolució social. Ja m’agradaria, ja, però també vull ser realista i penso i em pregunto: on i quan ha triunfat en la història de la humanitat una revolució sense imposar un estat socialista-comunista totalitari impregnat de milions d’assassinats? Que vingui algú de la CUP i ens ho expliqui. Vinga  cupàires, expliqueu-nos-ho això de la revolució social socialista al milió sis-cents mil votants que només volem la Independència. Continua llegint

27S2015, PSUC i PSC-PSOE: ELS GRANS BOTIFLERS DE CATALUNYA

PSC_PSUC

Diumenge vinent serà una data històrica: les eleccions més importants que s’hauran fet mai a Catalunya. A hores d’ara tots aquells que no sentim Espanya com la nostra nació, alhora que no ens sentim tampoc espanyols, estem molt il·lusionats en poder assolir d’una vegada per totes la llibertat de ser nosaltres mateixos, de desempallegar-nos d’aquesta rèmora-sangonera-feixista que és l’Estat Espanyol.

De tots es sabut que els partits catalans (sic) PPC i Cd’s són partits que practiquen la ideologia del feixisme-democràtic (sic) tant de moda avui en dia arreu del món; d’aquests ja ens ho podem esperar tot i no cal parlar gaire, només que els hi hem perdut la por, evidentment. Continua llegint