La demagògia i actitud “feixista” de la CUP

cup

Ahir la CUP ens va tornar a demostrar que és un partit d’extrema esquerra. Una vegada més, sí. Tots els extrems polítics, siguin d’esquerra o dreta, al final s’ajunten i formen una amalgama feixista: intransigència, inflexibilitat, no respecte per les majories, imposició per la força el seu criteri de revolució social, socialista, feminista i ecològica.

Pura demagògia, així de simple.

Volen, i de fet ho aconsegueixen, que els seus 300.000 vots siguin de millor qualitat que els més de 1.600.000 de Junts pel Sí. Ens volen fer passar per l’adreçador sigui com sigui, traint l’esperit que tenim per objectiu: la República Catalana. De moment aquest és l’únic objectiu a curt termini, la Independència de Catalunya i prou. Per això volem prioritzar totes les nostres forces amb això, deixant de banda la quimèrica revolució social. Ja m’agradaria, ja, però també vull ser realista i penso i em pregunto: on i quan ha triunfat en la història de la humanitat una revolució sense imposar un estat socialista-comunista totalitari impregnat de milions d’assassinats? Que vingui algú de la CUP i ens ho expliqui. Vinga  cupàires, expliqueu-nos-ho això de la revolució social socialista al milió sis-cents mil votants que només volem la Independència. Continua llegint

AVUÍ VOTARÉ SENSE POR PER LA REPÚBLICA DE CATALUNYA

27S2015_SI

SÍ, votaré sense por.

SÍ, votaré amb la il·lusió i la llibertat de pensar que ens desempalleguem d’un Estat que ens oprimeix i reprimeix.

SÍ, votaré també, amb ràbia i odi cap aquells que durant segles ens han espoliat els nostres recursos, ens han prohibit la nostra llengua, ens han volgut assassinar la nostra cultura i han menyspreat despòticament la societat catalana.

SÍ, votaré per la llibertat de saber que a partir d’ara podrem decidir nosaltres mateixos el nostre futur.

SÍ, votaré per un sistema democràtic de convivència que n’anomenem República, en comptes de tenir una democràcia-feixista-monàrquica que ens ha estat imposada per la força de les armes.  Continua llegint

27S2015, PSUC i PSC-PSOE: ELS GRANS BOTIFLERS DE CATALUNYA

PSC_PSUC

Diumenge vinent serà una data històrica: les eleccions més importants que s’hauran fet mai a Catalunya. A hores d’ara tots aquells que no sentim Espanya com la nostra nació, alhora que no ens sentim tampoc espanyols, estem molt il·lusionats en poder assolir d’una vegada per totes la llibertat de ser nosaltres mateixos, de desempallegar-nos d’aquesta rèmora-sangonera-feixista que és l’Estat Espanyol.

De tots es sabut que els partits catalans (sic) PPC i Cd’s són partits que practiquen la ideologia del feixisme-democràtic (sic) tant de moda avui en dia arreu del món; d’aquests ja ens ho podem esperar tot i no cal parlar gaire, només que els hi hem perdut la por, evidentment. Continua llegint

VÍCTOR ALEXANDRE : “En aquest món hem vingut a canviar totes aquelles coses que ens són adverses”

Imatge

VÍCTOR ALEXANDRE 
Periodista i escriptor
Òscar Batet
Director del Diari de Mataró.CAT
Entrevista publicada el 7-12-2007

  

Víctor Alexandre Benet (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Va debutar l’any 1972 a Ràdio Popular d’Eivissa i l’any 1975, ja a Barcelona, a l’antena de Ràdio Joventut, es va convertir en el primer professional que va dirigir i presentar un programa de música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya pel diari Avui, el setmanari El Temps i la cadena SER. Premi Recull de Periodisme 1996, Premi Nacional Lluís Companys 2005 i Premi Francesc Ferrer i Gironès 2006, ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya, ha estat redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. També col·labora habitualment a El Singular Digital i el diari basc Berria i és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat.

Ha publicat Jo no sóc espanyol (1999) (traduït posteriorment a l’espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i el mateix any, Senyor President, definit per La Semaine de Roussillon com “el millor assaig mai escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferències”. L’any 2004 va publicar el llibre El cas Carod, que també ha estat traduït a l’espanyol, el 2005 va debutar en la ficció literària amb El somriure de Burt Lancaster, deu històries curtes sobre la importància de l’atzar en la vida de les persones, i el 2006 ha estat guardonat amb el Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès per La paraula contra el mur. El seu darrer llibre, editat el 2006, és TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya?

Recentment ha escrit l’obra teatral Èric i l’Exèrcit del Fènix, basada en el llibre del mateix nom d’Èric Bertran, que actualment es representa al Teatre Borràs de Barcelona amb direcció de Pere Planella.

Continua llegint