Ser demòcrata no és només una paraula, hi ha d’haver una voluntat de pluralitat

ISABEL-CLARA SIMÓ 
Escriptora

Entrevista publicada pel Diari de Mataró.Cat l’1 d’agost de 2006. Fotografia-dibuix: Òscar Batet

Isabel-Clara Simó és una de les escriptores amb més prestigi del nostre país, tant per part de la crítica com per part del públic lector. Entre altres, ha estat guardonada amb el premi Sant Jordi, al 1993, per la seva novel•la La salvatge. El seu recull de contes, Dones, va ser adaptat al cinema a l’any 2000. A l’any 2003 publica En legítima defensa, una recopilació dels articles que escriu al diari Avui, i on defensa la dignitat de la dona, la sobirania del seu país i la justícia social amb una prosa clara i directa. 

Són les nou del matí i els cant del ocells lluiten amb el soroll de les excavadores. Isabel-Clara Simó viu en una casa gran, amb un amable jardí i una piscina d’aigua blava i neta. En un saló acollidor, amb sofà blanc, xemeneia i litografia de Miró inclosa, ens atén aquesta dona rosa i forta. La seva expressió és una barreja de seriositat i de tendresa, resultat de tota una vida dedicada a la lluita per la igualtat de drets i, a la vegada, a la literatura.

La gent confon no violència amb pacifisme i la pau l’entenen a qualsevol preu

LLUÍS MA XIRINACS (1932 – 2007)
Filòsof

Per Núria Peidro -periodista

Imatge: Dibuix d’ Òscar Batet

Entrevista publicada el 22 d’abril de 2006 al DIARI DE MATARÓ.CAT

Conegut per la seva defensa de la pau i dels drets del país, Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932) va ser senador de Barcelona durant el període de la transició i candidat al Nobel de la pau els anys 1975, 76 i 77. Procedent d’una família de dretes s’ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Però la seva relació amb el govern franquista estava predestinada a trencar-se, per això als 34 anys va refusar els diners que l’Estat atorgava als capellans. Cinc vagues de fam entre els anys 60 i 70 van ser les primeres manifestacions de no-violència per la defensa dels Països Catalans. El règim franquista el va empresonar dues vegades per ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya.

“Els professionals de la filosofia haurien d’ajudar els ciutadans a reflexionar”

JOSEP MA TERRICABRAS 
Filòsof. Director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Entrevista editada al DIARI DE MATARÓ.CAT l’1 de març de 2006

Expert en Wittgenstein, traductor de Lipman i autor del popular Atreveix-te a pensar, Josep-Maria Terricabras és un dels filòsofs catalans més importants del moment. Director de la Càtedra Ferrater Mora, a la Universitat de Girona, col·labora, de forma habitual, en diversos mitjans de comunicació, com el diari Avui, El Periódico, la ràdio o la televisió.

Girona, ciutat petita i freda, sempre és bella. Arribem amb un tren directe. Al seu pis, ens espera el senyor Terricabras. Senyor amb majúscules, per la seva amabilitat, pel seu tracte, pel domini, constant, de la bona educació. Com és època d’exàmens, ens podem aprofitar de les bones maneres. Durant pràcticament dues hores, fem preguntes sense parar a un dels caps més lúcids del país, esperant respostes clares i rigoroses, com a ell li agrada definir la reflexió filosòfica. De fons, ens observa Ché Guevara en forma de pòster emmarcat, en un racó del menjador.