El color negre com a signe de malignitat, temença, elegància, moda i d’absència de realitat.

Òscar Batet

Article publicat el 17-12-2007 al Diari de Mataró.CAT

El negre és un color que de manera pura indica l’absència del color o de la llum. És un color pur. La llum és la porció de l’espectre electromagnètic visible per l’ull humà, però també pot incloure altres formes de radiació electromagnètica. La llum visible és aquella porció de l’espectre electromagnètic amb longituds d’ona entre aproximadament 400 nm i 800 nm (a l’aire). La llum també es pot caracteritzar per la seva freqüència. Les diferents longituds d’ona s’interpreten al cervell humà com colors, des del vermell a les longituds d’ona més grans (freqüències més baixes) fins al violeta (freqüències més altes). L’espectre continu de la llum va des d’el color violat, blau, cian, verd, groc, taronja i vermell. Aquests són els colors bàsics que l’ull humà pot veure. El color negre, però, físicament no se’l pot considerar un color propiament dit, sinó com un color (sic) que té absència de llum.