Què et passa amb Vivaldi?

Imatge

Per Òscar Batet

Aquesta pregunta me la van espetegar, així sense anestèsia ni res, fa pocs dies pel carrer: “Joder tio (sic), però que et passa amb Vivaldi? Només fots que penjar música de Vivaldi, Bach i tots aquests tios (sic), al teu mur de Facebook”.

Continua llegint

Comiat de solter: humiliació i feixisme

comiat
Publicat al Diari de Mataró.Cat el 26 de juliol de 2006.
Per Òscar Batet.

Ho he de confessar, sí, no he estat mai a un comiat de solter. Mai. Tampoc m’hi han convidat cap vegada. Possiblement en l’entorn on m’he mogut, ja sigui d’amistat i de família, no s’ha estilat aquesta mena de festa per comiadar la solteria. No obstant m’han comentat en forces ocasions, com són els comiats de solters. També els de solteres, clar. Les dones no fa gaire que també han volgut emular als seus companys mascles, potser fa quinze o vint anys que fan les mateixes rucades. Això no vol dir que abans no les fecin, el que passa que ara les fan igual de xavacanes i pseudofeixistes (sic) que les dels homes. Continua llegint

Viure l’ateisme

Imatge

Per Òscar Batet

Quan jo deuria tenir uns catorze, quinze anys i militava a l’escoltisme més cristià i catòlic, vaig començar a tenir un cert sentit crític de la vida. Això em comportà, entre altres coses, el negar-me a anar a les obligacions religioses de la congregació escolta. Vaig començar a tenir una sèrie de problemes inicials amb els caps escoltes que veien en mi i a un parell de minyons més, com els cabdills de la revolta atea de l’escoltisme mataroní. Va haver de ser el conseller espiritual, Mossèn Colomer, que convencés als caps del cau, que si nosaltres no volíem anar a misa ni assistir a les cerimònies carrinclones de Setmana Santa, no tenien perquè obligar-nos-hi. Continua llegint

10 Estratègies de Manipulació Mediàtica

Imatge

S’atribueix a Noam Chomsky la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” a través dels mitjans . No crec que a aquest lingüista, psicòleg, filòsof i activista, un dels més grans genis vius de la humanitat, pugui desqualificar-se’l fàcilment com “conspiranòic”, el que fa la lectura de la llista molt més esgarrifant (i encara més la constatació de com es va aplicant rigorosament avui dia). Un text que val la pena llegir amb deteniment.

1. L’estratègia de la distracció

L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. ” Mantenir l’atenció del públic distret, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals “(cita del document ‘ Armes silencioses per a guerres tranquil·les ‘). Continua llegint

La delació: “Esport” nacional de la postguerra

Imatge

Per Òscar Batet

El 27 de gener de 1939 cap a les cinc de la tarda entraven les tropes franquistes a Mataró. Foren rebudes per multitud de persones a la Rambla i la Riera. Als carrers de Mataró eren plens de joia de persones que ja tenien ganes que s’acabés la guerra i, d’altres, perquè eren del bàndol nacional i havien guanyat els seus, poden  sortir dels amagatalls on hi eren des del juliol del 36. Als carrers de Mataró si concentrà tota mena de persones: gent normal, la gent de la dreta tradicional, carlistes, falangistes i missaires. Els republicans, comunistes, cenetistes, poumistes que no havien fugit pocs dies abans cap la frontera francesa, restaven amagats esperant les segures replessàlies que tindrien lloc en mesos posteriors. Continua llegint