Viure l’ateisme

Imatge

Per Òscar Batet

Quan jo deuria tenir uns catorze, quinze anys i militava a l’escoltisme més cristià i catòlic, vaig començar a tenir un cert sentit crític de la vida. Això em comportà, entre altres coses, el negar-me a anar a les obligacions religioses de la congregació escolta. Vaig començar a tenir una sèrie de problemes inicials amb els caps escoltes que veien en mi i a un parell de minyons més, com els cabdills de la revolta atea de l’escoltisme mataroní. Va haver de ser el conseller espiritual, Mossèn Colomer, que convencés als caps del cau, que si nosaltres no volíem anar a misa ni assistir a les cerimònies carrinclones de Setmana Santa, no tenien perquè obligar-nos-hi. Continua llegint

10 Estratègies de Manipulació Mediàtica

Imatge

S’atribueix a Noam Chomsky la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” a través dels mitjans . No crec que a aquest lingüista, psicòleg, filòsof i activista, un dels més grans genis vius de la humanitat, pugui desqualificar-se’l fàcilment com “conspiranòic”, el que fa la lectura de la llista molt més esgarrifant (i encara més la constatació de com es va aplicant rigorosament avui dia). Un text que val la pena llegir amb deteniment.

1. L’estratègia de la distracció

L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. ” Mantenir l’atenció del públic distret, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals “(cita del document ‘ Armes silencioses per a guerres tranquil·les ‘). Continua llegint

La delació: “Esport” nacional de la postguerra

Imatge

Per Òscar Batet

El 27 de gener de 1939 cap a les cinc de la tarda entraven les tropes franquistes a Mataró. Foren rebudes per multitud de persones a la Rambla i la Riera. Als carrers de Mataró eren plens de joia de persones que ja tenien ganes que s’acabés la guerra i, d’altres, perquè eren del bàndol nacional i havien guanyat els seus, poden  sortir dels amagatalls on hi eren des del juliol del 36. Als carrers de Mataró si concentrà tota mena de persones: gent normal, la gent de la dreta tradicional, carlistes, falangistes i missaires. Els republicans, comunistes, cenetistes, poumistes que no havien fugit pocs dies abans cap la frontera francesa, restaven amagats esperant les segures replessàlies que tindrien lloc en mesos posteriors. Continua llegint

Darwin, Charles Robert (1809-1882)

Imatge

[Extret del web Filosofia en Xarxa]

Cèlebre naturalista anglès, autor de la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural. Va néixer el 12 de febrer de 1809 en Shrewsbury, fill d’un metge i nét d’un famosos naturalista (Erasmus Darwin). Influenciat pel seu pare va emprendre estudis de medicina a Edimburg, que va abandonar aviat, i estudis de teologia a la universitat de Cambridge, on va aprofundir el seu interès per les ciències naturals. En la seva estada a Edimburg va ser crucial la seva amistat amb el professor de botànica J.T. Henslow, amb qui va travar una certa amistat malgrat la diferència d’edat i d’estatus acadèmic. La lectura de les obres de Alexander von Humboldt i de Herschel van aprofundir el seu interès per les seves afeccions naturalistes. Continua llegint

No és la ciutadania catalana que està en crisi, sinó el sistema polític, social i electoral

Imatge

Òscar Batet

Article publicat al Diari de Mataró.CAT el 12-8-2009

Que avui en dia els ciutadans estem desmotivats políticament, que ens allunyem dels afers públics, i que la baixa participació electoral és un fet cada cop que hi ha comicis, són fenòmens creixents que fan palesar cada cop més el perill que amplis sectors socials quedem al marge de la democràcia representativa. Fixeu-vos-hi bé: els polítics es passen el dia insultant-se els uns als altres, es desacrediten contínuament, tot el dia cercant-se i vigilant si hi ha quelcom que pugui fer palès la seva inoperància com a polític de partit; ja sigui al Parlament Espanyol, com al Català, com als Ajuntaments. I, tot això està passant quan justament els nivells d’educació, econòmics i d’integració social són més alts. Quantes més expressions d’opinió pròpia i debat floreixen a la xarxa internauta, i quan hi ha una participació més activa en diferents entitats cíviques, ONGs, plataformes i manifestacions ciutadanes; és, doncs, quan més entortolligada està la política i s’ensuma el tuf més sulfurós i fastigós. Continua llegint

El color negre com a signe de malignitat, temença, elegància, moda i d’absència de realitat.

Imatge

Òscar Batet

Article publicat el 17-12-2007 al Diari de Mataró.CAT

El negre és un color que de manera pura indica l’absència del color o de la llum. És un color pur. La llum és la porció de l’espectre electromagnètic visible per l’ull humà, però també pot incloure altres formes de radiació electromagnètica. La llum visible és aquella porció de l’espectre electromagnètic amb longituds d’ona entre aproximadament 400 nm i 800 nm (a l’aire). La llum també es pot caracteritzar per la seva freqüència. Les diferents longituds d’ona s’interpreten al cervell humà com colors, des del vermell a les longituds d’ona més grans (freqüències més baixes) fins al violeta (freqüències més altes). L’espectre continu de la llum va des d’el color violat, blau, cian, verd, groc, taronja i vermell. Aquests són els colors bàsics que l’ull humà pot veure. El color negre, però, físicament no se’l pot considerar un color propiament dit, sinó com un color (sic) que té absència de llum. Continua llegint