La demagògia i actitud “feixista” de la CUP

cup

Ahir la CUP ens va tornar a demostrar que és un partit d’extrema esquerra. Una vegada més, sí. Tots els extrems polítics, siguin d’esquerra o dreta, al final s’ajunten i formen una amalgama feixista: intransigència, inflexibilitat, no respecte per les majories, imposició per la força el seu criteri de revolució social, socialista, feminista i ecològica.

Pura demagògia, així de simple.

Volen, i de fet ho aconsegueixen, que els seus 300.000 vots siguin de millor qualitat que els més de 1.600.000 de Junts pel Sí. Ens volen fer passar per l’adreçador sigui com sigui, traint l’esperit que tenim per objectiu: la República Catalana. De moment aquest és l’únic objectiu a curt termini, la Independència de Catalunya i prou. Per això volem prioritzar totes les nostres forces amb això, deixant de banda la quimèrica revolució social. Ja m’agradaria, ja, però també vull ser realista i penso i em pregunto: on i quan ha triunfat en la història de la humanitat una revolució sense imposar un estat socialista-comunista totalitari impregnat de milions d’assassinats? Que vingui algú de la CUP i ens ho expliqui. Vinga  cupàires, expliqueu-nos-ho això de la revolució social socialista al milió sis-cents mil votants que només volem la Independència. Continua llegint

Anuncis

AVUÍ VOTARÉ SENSE POR PER LA REPÚBLICA DE CATALUNYA

27S2015_SI

SÍ, votaré sense por.

SÍ, votaré amb la il·lusió i la llibertat de pensar que ens desempalleguem d’un Estat que ens oprimeix i reprimeix.

SÍ, votaré també, amb ràbia i odi cap aquells que durant segles ens han espoliat els nostres recursos, ens han prohibit la nostra llengua, ens han volgut assassinar la nostra cultura i han menyspreat despòticament la societat catalana.

SÍ, votaré per la llibertat de saber que a partir d’ara podrem decidir nosaltres mateixos el nostre futur.

SÍ, votaré per un sistema democràtic de convivència que n’anomenem República, en comptes de tenir una democràcia-feixista-monàrquica que ens ha estat imposada per la força de les armes.  Continua llegint

27S2015, PSUC i PSC-PSOE: ELS GRANS BOTIFLERS DE CATALUNYA

PSC_PSUC

Diumenge vinent serà una data històrica: les eleccions més importants que s’hauran fet mai a Catalunya. A hores d’ara tots aquells que no sentim Espanya com la nostra nació, alhora que no ens sentim tampoc espanyols, estem molt il·lusionats en poder assolir d’una vegada per totes la llibertat de ser nosaltres mateixos, de desempallegar-nos d’aquesta rèmora-sangonera-feixista que és l’Estat Espanyol.

De tots es sabut que els partits catalans (sic) PPC i Cd’s són partits que practiquen la ideologia del feixisme-democràtic (sic) tant de moda avui en dia arreu del món; d’aquests ja ens ho podem esperar tot i no cal parlar gaire, només que els hi hem perdut la por, evidentment. Continua llegint

Maleïda Setmana Santa

 ATHEIST Com cada any quan s’acaben els bunyols, en diuen de Quaresma, comença la maleïda Setmana Santa. Els que som ateus no ens agrada que en ple segle XXI encara ens imposin el creure en Déu a base de cops de creu, com deien els de la Trinca.

Respecto profundament que hi hagin persones creients i que vulguin celebrar les seves litúrgies religioses. El que no entenc, però, és que aquestes mateixes persones imposin per la força de la tradició als que no som creients la seva parafernàlia litúrgica.

A la meva ciutat, concretament, haig de suportar cada any, aquestes litúrgies sense que jo les hagi demanat, és a dir: carrers tallats perquè passen les diferents processons, pujades ridícules d’imatges religioses “Arriba valientes” a la Baixada de les Escaletes. Armats, encara que centenaris, fent el rídicul i desfilant militarment pels carrers de la ciutat. Carrers tapissats de cera pel regalim dels ciris que porten els devots (sic). En fi, una tradició pesada i d’obligat compliment, siguis o no siguis catòlic.

Continua llegint

Addictes al Whatsapp

Imatge

Surto de casa. Vaig caminant pel carrer, fa una mica de fresca. Em crida l’atenció el que ja porto dies, setmanes o mesos observant: trobo moltes persones que van com a “zombies” mirant fixament al seu smartphone (1). El miren fix, sí, però també juguen amb els dits, sobre tot el gros i l’índex: escriuen i llegeixen missatges, penso que és això. Com que hi ha força gent, em poso al costat d’un noi per comprovar això d’escriure i llegir. Sí, sí, és això. M’acosto a una noia i també a una dona, un home, un noiet… Sí, sí, tothom fa el mateix: “guasapen”. La meva filla em diu que el verb guasapar (sic) i les seves conjugacions només ho diem els grans (jo sóc gran?) (d’alçada sí, però d’edat…). Doncs, els joves com en diuen? Ah! sí, ells en diuen parlar pel WhatsApp. Bé, parlar, parlar, el que es diu parlar, no serà, clar. Continua llegint

Comiat de solter: humiliació i feixisme

comiat
Publicat al Diari de Mataró.Cat el 26 de juliol de 2006.
Per Òscar Batet.

Ho he de confessar, sí, no he estat mai a un comiat de solter. Mai. Tampoc m’hi han convidat cap vegada. Possiblement en l’entorn on m’he mogut, ja sigui d’amistat i de família, no s’ha estilat aquesta mena de festa per comiadar la solteria. No obstant m’han comentat en forces ocasions, com són els comiats de solters. També els de solteres, clar. Les dones no fa gaire que també han volgut emular als seus companys mascles, potser fa quinze o vint anys que fan les mateixes rucades. Això no vol dir que abans no les fecin, el que passa que ara les fan igual de xavacanes i pseudofeixistes (sic) que les dels homes. Continua llegint