AVUÍ VOTARÉ SENSE POR PER LA REPÚBLICA DE CATALUNYA

SÍ, votaré sense por.

SÍ, votaré amb la il·lusió i la llibertat de pensar que ens desempalleguem d’un Estat que ens oprimeix i reprimeix.

SÍ, votaré també, amb ràbia i odi cap aquells que durant segles ens han espoliat els nostres recursos, ens han prohibit la nostra llengua, ens han volgut assassinar la nostra cultura i han menyspreat despòticament la societat catalana.

SÍ, votaré per la llibertat de saber que a partir d’ara podrem decidir nosaltres mateixos el nostre futur.

SÍ, votaré per un sistema democràtic de convivència que n’anomenem República, en comptes de tenir una democràcia-feixista-monàrquica que ens ha estat imposada per la força de les armes. 

27S2015, PSUC i PSC-PSOE: ELS GRANS BOTIFLERS DE CATALUNYA

Diumenge vinent serà una data històrica: les eleccions més importants que s’hauran fet mai a Catalunya. A hores d’ara tots aquells que no sentim Espanya com la nostra nació, alhora que no ens sentim tampoc espanyols, estem molt il·lusionats en poder assolir d’una vegada per totes la llibertat de ser nosaltres mateixos, de desempallegar-nos d’aquesta rèmora-sangonera-feixista que és l’Estat Espanyol.

De tots es sabut que els partits catalans (sic) PPC i Cd’s són partits que practiquen la ideologia del feixisme-democràtic (sic) tant de moda avui en dia arreu del món; d’aquests ja ens ho podem esperar tot i no cal parlar gaire, només que els hi hem perdut la por, evidentment.

Maleïda Setmana Santa

Com cada any quan s’acaben els bunyols, en diuen de Quaresma, comença la maleïda Setmana Santa. Els que som ateus no ens agrada que en ple segle XXI encara ens imposin el creure en Déu a base de cops de creu, com deien els de la Trinca.

Respecto profundament que hi hagin persones creients i que vulguin celebrar les seves litúrgies religioses. El que no entenc, però, és que aquestes mateixes persones imposin per la força de la tradició als que no som creients la seva parafernàlia litúrgica.

A la meva ciutat, concretament, haig de suportar cada any, aquestes litúrgies sense que jo les hagi demanat, és a dir: carrers tallats perquè passen les diferents processons, pujades ridícules d’imatges religioses “Arriba valientes” a la Baixada de les Escaletes. Armats, encara que centenaris, fent el rídicul i desfilant militarment pels carrers de la ciutat. Carrers tapissats de cera pel regalim dels ciris que porten els devots (sic). En fi, una tradició pesada i d’obligat compliment, siguis o no siguis catòlic.

Addictes al Whatsapp

Surto de casa. Vaig caminant pel carrer, fa una mica de fresca. Em crida l’atenció el que ja porto dies, setmanes o mesos observant: trobo moltes persones que van com a “zombies” mirant fixament al seu smartphone ₍₁₎. El miren fix, sí, però també juguen amb els dits, sobre tot el gros i l’índex: escriuen i llegeixen missatges, penso que és això. Com que hi ha força gent, em poso al costat d’un noi per comprovar això d’escriure i llegir. Sí, sí, és això. M’acosto a una noia i també a una dona, un home, un noiet… Sí, sí, tothom fa el mateix: “guasapen”. La meva filla em diu que el verb guasapar (sic) i les seves conjugacions només ho diem els grans (jo sóc gran?) (d’alçada sí, però d’edat…). Doncs, els joves com en diuen? Ah! sí, ells en diuen parlar pel WhatsApp. Bé, parlar, parlar, el que es diu parlar, no serà, clar.

Què et passa amb Vivaldi?

Per Òscar Batet

Aquesta pregunta me la van espetegar, així sense anestèsia ni res, fa pocs dies pel carrer: “Joder tio (sic), però que et passa amb Vivaldi? Només fots que penjar música de Vivaldi, Bach i tots aquests tios (sic), al teu mur de Facebook”.