Diumenge vinent serà una data històrica: les eleccions més importants que s’hauran fet mai a Catalunya. A hores d’ara tots aquells que no sentim Espanya com la nostra nació, alhora que no ens sentim tampoc espanyols, estem molt il·lusionats en poder assolir d’una vegada per totes la llibertat de ser nosaltres mateixos, de desempallegar-nos d’aquesta rèmora-sangonera-feixista que és l’Estat Espanyol.
De tots es sabut que els partits catalans (sic) PPC i Cd’s són partits que practiquen la ideologia del feixisme-democràtic (sic) tant de moda avui en dia arreu del món; d’aquests ja ens ho podem esperar tot i no cal parlar gaire, només que els hi hem perdut la por, evidentment.
El que més greu em sap, ràbia diria jo, és que partits catalans d’esquerra com són el PSUC i el PSC, l’un -el PSUC– reconvertit en ICV (Catalunya Sí es pot + Podem(os)), i l’altre el PSC–PSOE del qual només en queda el nom com a sucursal del PSOE, siguin els grans traïdors de Catalunya. Traïdors o botiflers, com en vulguis dir, no perquè estiguin en contra de la Independència de Catalunya, sinó perquè estan en contra del dret democràtic a decidir. I, això, si que és greu. Estar en contra de que un poble pugui decidir el seu futur és un acte de pura dictadura, és a dir: feixisme pur i dur. I això ho està practicant el PSUC i el PSC.
Conec molts psuqueros i sociates que votaran per una de les candidatures del Sí a la independència. En conec molts. Han desobeït la disciplina stalinista del partit perquè n’estan fins el cap de munt de les seves respectives formacions, i que les mateixes es convertirant en els grans traïdors a Catalunya el proper diumenge 27S.
Tant el PSC com els de CatSíqueesPot només tenen l’aval del cinturó roig-industrial de BCN; aquell cinturó obrer que encara es deixa entavanar per la demagògia barata d’un cel millor dels líders professionals de la política, psuqueros i socialistes, que com tots sabem llurs partits han estat fragmentats per la disidència de milers de militants que estan a favor de la República Catalana, i no cal que esmenti noms, car són coneguts per tothom.
A ells, doncs, PSUC–PSC els atorgo el dubtós títol dels GRANS TRAÏDORS BORBÒNICS DE CATALUNYA. RIP!