Glenn Greenwald: Per què importa la privacitat -TED


https://embed-ssl.ted.com/talks/lang/ca/glenn_greenwald_why_privacy_matters.html 

Glenn Greenwald was one of the first reporters to see — and write about — the Edward Snowden files, with their revelations about the United States’ extensive surveillance of private citizens. In this searing talk, Greenwald makes the case for why you need to care about privacy, even if you’re “not doing anything you need to hide.”

Translated by Judit Piñol
Reviewed by Katia De Juan

0:11Existeix un gènere de videos al Youtube dedicat exclusivament a la experiència que estic segur tothom en aquesta sala ha tingut. Implica a un individu que, pensant-se que està sol, mostra algun tipus de comportament expressiu — cantar esbojarradament, dansar aleatòriament, una lleu activitat sexual —per llavors descobrir que, de fet, no està sol, que hi ha una persona mirant i expectant, i aquest descobriment fa que aturin immediatament el que feien, aterrats. El sentit de la vergonya i la humiliació a la seva cara és palpable. És el sentit de, “Això és una cosa que estic disposat a fer només si no hi ha ningú mirant.”

0:53Aquest és el punt crucial de la feina en la qual m’he estat concentrant particularment en els últims 16 mesos, la qüestió de per què la privacitat és important, una questió que ha sorgit en el context d’un debat global, activat per les revelacions de l’Ed Snowden de que els EUA i els seus socis, a esquenes del món sencer, han convertit l’Internet, que va ser proclamat com a una eina d’alliberament i democratització sense precedents, en una zona de vigilància massiva indiscriminada, sense precedents.

1:28Hi ha un sentiment molt comú que sorgeix d’aquest debat, fins i tot entre la gent que no es sent còmode amb la vigilància massiva, que és que no existeix un perill real causat per aquesta invasió a gran escalaperquè només les persones que fan coses dolentes tenen alguna raó per voler amagar i per preocupar-se de la seva privacitat. Aquesta visió del món es basa implícitament en la proposició de que hi ha dos tipus de persones al món, gent bona i gent dolenta. La gent dolenta és aquella que planeja atemptats terroristes o comet actes criminals violents i que per això tenen raons per voler amagar el que estàn fent,tenen raons per preocupar-se de la seva privacitat. I per el contrari, la gent bona són gent que va a la feina, arriba a casa, educa els seus fills, mira la tele. Fan servir internet no per tramar atacs bomba sinó per llegir les notícies o intercanviar receptes o planejar la Lliga infantil dels seus fills, i aquesta gent no fa res de dolent i llavors no tenen res per amagar ni cap raó per tenir por a la monitorització del govern.

2:29La gent que de fet està dient tot això estàn cometent l’acte extrem d’auto-despreciar-se. El que realment estàn dient és, “He decidit convertir-me en una persona tant inocua i inofensiva i sense cap interès que ja no tinc por a que el govern sàpiga el que estic fent.” Aquesta mentalitat va trobar el que jo crec és l’expressió més pura en una entrevista del 2009 amb el Director Executiu de Google, Eric Schmidt, qui,quan li van preguntar sobre les diferents maneres en què la seva companyia invadeix la privacitat de centenars de persones arreu del món, va dir això: Ell va dir, “Si estàs fent alguna cosa que no vols que l’altra gent sàpiga, potser és que no l’hauries d’estar fent en primer lloc.”

3:14Ara, hi ha moltes coses a dir sobre aquesta mentalitat, la primera és que la gent que diu això, que diu que la privacitat no és realment important, ni ells s’ho creuen, i la manera per saber que ni ells s’ho creuen és que mentre diuen amb paraules que la privacitat no importa, amb les seves accions, fan un seguit de passos per salvaguardar la seva privacitat. Posen contrasenyes al seu correu electrònic i a les seves xarxes socials, posen llisquets a la seva habitació i als lavabos, tots els passos dissenyats per prevenir a l’altra gent d’entrar el que consideren el seu regne privat i de saber el que no volen que l’altra gent sàpiga. Aquest mateix Eric Schmidt, el Director Executiu de Google, va ordenar als seus treballadors a Google que deixessin de parlar amb la revista digital online CNET després de que CNET publiqués un article ple d’informació personal i privada de l’Eric Schmidt, que van obtenir exclusivament a través de buscar al Google i fent servir altres productes de Google. (Rialles) Aquesta mateixa divisió es pot veureamb el Director Executiu de Facebook, Mark Zuckerberg, qui en una entrevista infame del 2010 va pronunciar que la privacitat ja no és una “norma social”. L’any passat, Mark Zuckerberg i la seva nova esposa van comprar no només la seva casa sinó les altres quatre cases adjacents a Palo Alto per un total de 30 milions de dòlars per tal d’assegurar-se que disfrutarien d’una zona de privacitat que previngués a l’altra gent de controlar el que fan en la seva vida personal.

4:50Durant els últims 16 mesos, mentre he debatut aquest tema arreu del món cada vegada que algú m’ha dit, “No em preocupen les invasions de privacitat perquè no tinc res a amagar.” Sempre els dic la mateixa cosa. Em trec un bolígraf, escric la meva adreça electrònica. I els dic, “Aquí tens el meu e-mail. El que vull que facis a l’arribar a casa és que m’enviïs les contrasenyes de totes les teves adreçes de correu electrònic, no només la maca i respectable que tens a la feina, sinó de totes, perquè vull poder escrutinitzar el que fas quan estàs online, llegir el que vulgui llegir i publicar el que trobi interessant.Després de tot, si no ets una mala persona, si no fas res mal fet, no hauries de tenir res a amagar.”

5:26Ni una sola persona ha accedit a la oferta. Jo miro i — (Aplaudiment) Jo miro aquell e-mail regularment.És un lloc molt desolat. I hi ha una raó per això, i és que nosaltres com a éssers humans, fins i tot aquells de nosaltres que en paraules neguen la importància de la nostra privacitat, entenem de manera instintivala profunda importància d’aquesta. És cert que com a éssers humans, som animals socials, que vol dir que tenim necessitat que l’altra gent sàpiga el que estem fent i pensant, i per això publiquem informació nostra online voluntàriament. Però igual d’essencial com és el que significa ser un ésser humà lliure i realitzat ho és el tenir un lloc on podem anar i ser lliures dels ulls crítics de l’altra gent. Hi ha una raó de perquè busquem això, i la raó és que tots nosaltres — no només els terroristes i criminals, tots nosaltres — tenim coses a amagar. Hi ha molts tipus de coses que fem i pensem que estem disposats a explicar al nostre metge o al nostre abogat o psicòleg o company o al nostre millor amic, però que ens mortificariasi la resta del món ho sabés. Cada dia jutgem quines són les coses que fem i que diem i que estemdisposats a que l’altra gent sàpiga, i les coses que diem i fem que no volem que ningú se’n assabenti. La gent pot fàcilment insistir amb paraules que no donen valor a la seva privacitat, però les seves accions neguen l’autenticitat d’aquesta creença.

7:01Hi ha una raó per la qual la privacitat és tan ansiada de manera universal i instintiva. No és només un moviment reflex com respirar o beure aigua. La raó és que quan estem en un estat on podem ser monitoritzats, on podem ser observats, el nostre comportament canvia dramàticament. El ventall d’opcions de comportament que considerem quan pensem que estem sent observats es redueix severament. Aquest és un fet de la naturalesa humana que ha estat reconegut en ciències socials i en literatura, i en religió, i en la majoria de camps de disciplina. Hi ha dotzenes d’estudis psicològics que proven que quan algú sap que el poden estar observant, el comportament que presenten és molt més conformista i obedient. La vergonya humana és un motivador molt poderós, així com ho és el desitg d’evitar-la, i aquesta és la raó per la qual la gent, quan estan en un estat on els vigilen, fan decisions que no és basen en ells mateixos sinó en les expectatives que els altres tenen d’ells o els mandats de la ortodòxia social.

8:08Aquest coneixement va ser explotat de manera més poderosa amb finalitats pragmàtiques per al filòsof del segle 18 Jeremy Bentham, qui es va proposar resoldre un problema important que va sorgir a l’era industrial, on, per primera vegada, les institucions s’havien fet tan grans i centralitzades que ja no eren capaces de controlar i no podien controlar a cada un dels seus membres, i la solució que va visionar va ser un disseny arquitectònic fet originalment per a les presons que va anomenar el “panopticon”, el principal atribut del qual era la construcció d’una torre enorme al centre de la institució on qui fos que controlés la institució podia en qualsevol moment observar a qualsevol près, tot i que no els podien observar a tots a la vegada. I el punt crucial d’aquest disseny era que els presos no podien veure dins el “panopticon”, dins la torre, així que mai sabien si eren o quan eren observats. I el que el va emocionar tant sobre aquest descobriment va ser que això volia dir que els presoners havien d’assumir que eren observats en tot moment, i aquest fet seria el millor per a fer complir per a l’obediència i la comformitat.El filòsof francès del segle 20 Michel Foucault va adonar-se que aquest model podia ser utilitzat no només a les presons sinó a totes les institucions que busquen controlar el comportament humà: escoles, hospitals, fàbriques, llocs de treball. I el que va dir va ser que aquesta mentalitat aquesta infraestructura descoberta per Bentham, era l’element clau del control social per a societats occidentals modernes, les quals ja no necessiten les armes públiques de la tirania — castigar o empresonar o matar els dissidents,o legalment obligar a la lleialtat a un determinat partit — perquè la vigilància massiva crea una presó a la ment que és molt més sutil tot i ser un mitjà més efectiu per a fomentar el comformisme amb normes socials o amb ortodòxia social, molt més efectiu que amb la força bruta.

10:07Una peça literària icona sobre la vigilància i la privacitat és la novel·la “1984” de George Orwell, la qual tots aprenem a l’escola, i això fa que ja quasi sigui un clixé. De fet, cada vegada que la nombres en un debat sobre vigilància, la gent la refusa instantàniament com a inaplicable, i el que diuen és, “OH, però a “1984”, hi havia monitors a casa de la gent, els estaven observant a cada moment, i això no té res a veure amb l’estat de vigilància que tenim al davant.” Aquest és un malentès fundamental dels advertiments que Orwell va promulgar a “1984”. L’avís que estava publicant era sobre un estat de vigilància no que monitoritzava a tothom en tot moment sinó on la gent eren conscients que podien ser monitoritzats en qualsevol moment. Així és com el narrador d’Orwell, Winston Smith, descrivia el sistema de vigilància en que s’encaraven: “No hi havia manera, és clar, de saber si estaves éssent observat en cap moment.” I després diu, “De qualsevol manera, ells podien enxufar-se al teu cable quan volguéssin.Havies de viure, vivies, de l’hàbit que es tornà instint, assumint que cada so que feies era escoltat i excepte en la foscor cada moviment escrutinitzat.”

11:16Les religions abrahàmiques proposen de manera similar que hi ha una autoritat invisible, que ho sap totqui, com que és omniscient, sempre observa tot el que fas, el que vol dir que mai tens un moment privat,el mètode definitiu per a la obediència dels seus preceptes.

11:33El que totes aquestes peces reconeixen de manera que sembla dispar, la conclusió a la que totes arriben, és que una societat on la gent pot ser monitoritzada en tot moment és una societat que cria comformitat, i obediència i submissió, i és per això que cada tirà, tan el més sutil com el més públic,ansia aquest sistema. De manera inversa, i encara més important, és un regne de privacitat, l’abilitat d’anar a un lloc on podem pensar, i raonar, i interactuar, i parlar sense els ulls crítics dels altres sobre nostre, on la creativitat i l’exploració i la disconformitat residedeixen exclusivament, i aquesta és la raó per la qual, quan permetem que una societat existeixi en la que som subjectes de monitorització constant, estem permetent que l’essència de la llibertat humana quedi severament esguerrada.

12:29L’últim punt que vull observar sobre aquest tipus de mentalitat, la idea de que només la gent que fa algo dolent té coses a amagar i per això té raons per preocupar-se de la privacitat, és que arrela dos missatges molt destructius, dues lliçons destructives, la primera és que les úniques persones que es preocupen per la privacitat, les úniques persones que buscaràn privacitat són per definició mala gent.Hauríem de tenir moltes raons per evitar aquesta conclusió, la més important és que quan dius, “algú que està fent coses dolentes,” segurament et refereicxes a coses com planejar un atac terrorista o actuar d’una manera criminal i violenta, una concepció molt més reduïda de la que la gent que exerceix poder vol dir quan diuen “fent coses dolentes.” Per a ells, “fent coses dolentes” normalment vol dir fent alguna cosa que representa reptes significatius a l’exercisi del nostre propi poder.

13:24L’altre lliçó destructiva i, jo crec, encara més insidiosa que resulta d’acceptar aquesta mentalitat és que hi ha una ganga implícita que la gent que accepta aquesta mentalitat ha acceptat, i la ganga és aquesta:Si estàs disposat a tornar-te suficientment inofensiu, suficientment poc amenaçador a aquells que exerceixen poder polític, llavors i només llavors pots ser lliure dels perills de la vigilància. És només aquells que són dissidents, els que desafien el poder, els que tenen alguna cosa per preocupar-se. Hi ha moltes raons per la qual hauríem de voler evitar aquesta lliçó també. Pot ser que siguis algú qui, ara mateix, no vol involucrar-se en aquest comportament, però en algun moment futur potser ho faràs. Fins i tot si ets algú que decideix que mai vols involucrar-t’hi, el fet de que hi ha altra gent que està disposada i és capaç de resistir i de ser un adversari a aquells en poder — dissidents i periodistes i activistes i molts altres — és una cosa que ens aporta un bé col·lectiu que hauríem de voler preservar. Igualment de crítica és que la mesura de quanta llibertat una societat té és, no com tracta als seus ciutadans bons obedients, i complidors, sinó com tracta als dissidents i aquells qui resisteixen la ortodòxia. Però la raó més important és que un sistema de vigilància en massa suprimeix la nostra llibertat de moltes maneres.Col·loca en una zona prohibida a molts tipus de comportaments sense que ens adonem que això passa.La renombrada activista social Rosa Luxemburg va dir una vegada, “Ell qui no es mou no s’adona de les seves cadenes.” Podem provar i deixar les cadenes de la vigilància en massa invisible o indetectable,però les limitacions que ens imposa no esdevenen menys potents.

15:12Moltíssimes gràcies.

15:14(Aplaudiments)

15:15Gràcies.

15:16(Aplaudiments)

15:21Gràcies.

15:24(Aplaudiments)

15:30Bruno Giussani: Glenn, moltes gràcies. El casés ben convincent, ho he d’admetre, però el vull retornar als últims 16 mesos i a l’Edward Snowden per fer-te algunes preguntes, si no et fa res. La primera és una de personal. Tots hem llegit sobre la detenció del teu company, David Miranda a Londres, i altres dificultats,però suposo que parlant de compromisos i riscs personals, la pressió que tens a sobre no es tan fàcilenfrontar-se a les organitzacions més grans i soberanes del món. Parla’ns una mica sobre això.

16:03Glenn Greenwald: Saps, jo crec que una de les coses que passa és que el coratge de la gent respecte aquest tema es contagia, i encara que jo i els altres periodistes amb els que estava treballant estàvem al corrent del risc — Estats Units encara continua sent el país més poderós del món i no els agrada quandesveles milers dels seus secrets a internet per a tothom — veure algú que té 29 anys i és una persona corrent que va créixer en un entorn molt corrent fer ús de tal coratge exemplar al qual l’Edward Snowden es va arriscar, sabent que aniria a la presó la resta de la seva vida o que la seva vida es desenredaria, em va inspirar i va inspirar a altres periodistes i va inspirar, jo crec, a molta gent arreu del món, incloent-t’hi a futurs delators, per entendre que també poden mostrar aquest tipus de comportament.

16:47BG: Tinc curiositat per la teva relació amb l’Ed Snowden, perquè has parlat molt amb ell, i encara ho fas,però en el teu llibre, mai l’anomenes Edward, ni Ed, sinó “Snowden.” Com és?

17:00GG: Bé, estic segur que això ho hauria d’examinar un equip de psicòlegs. (Rialles) No ho sé. La raó per la qual crec és que un dels objectius importants que tenia, una de les seves, jo crec, tàctiques més importants, va ser que sabia que una de les maneres de distraure atenció de la materia de les revelacionsseria intentar i personalitzar l’atenció a ell mateix, i per aquesta raó, va mantenir-se fora dels mitjans. Va intentar no deixar la seva vida personal fàcil d’examinar, i crec que anomenar-lo Snowden és una manera de simplement identificar-lo com a aquest actor històric important en comptes d’intentar i personalitzar-lo de manera que podria distreure atenció de la matèria.

17:40Moderator: Les seves revelacions, el teu anàlisi, la feina d’altres periodistes, han realment obert el debat,i molts governs, per exemple, han reaccionat, incloent el Brazil, amb projectes i programes per reformar una mica el disseny de l’internet, etc. Estàn passant moltes coses en aquest respect. Però em pregunto, per tu personalment, quin és el final del joc? En quin punt pensaràs, bé, he tingut èxit canviant el sintonitzador?

18:05GG: Bé, vull dir, el final de joc per mi com a periodista és molt simple, i és assegurar-me que cada document que hauria de ser a les notícies i que s’hauria de revelar acabi sent revelat, i que els secrets que en primer lloc no s’haurien d’haver guardat es descobreixin. Per a mi, aquesta és l’essència del periodisme i això és al que em compromento. Trobo que la vigilància en massa és odiosa per totes les raons que he mencionat i moltes més, i miro a aquesta feina que mai s’acabarà fins que els governs arreu del món ja no siguin capaços de sotmetre a tota la població a monitoritar i vigilar a no ser que convencin a una cort o a alguna entitat que la persona que han triat ha fet alguna cosa dolenta de debò.Per a mi, aquesta és la manera com la privacitat es pot rejuvenir.

18:45BG: Snowden és molt, com hem vist a TED, és molt articulat presentant-se i retratant-se com a defensor dels valors democràtics i dels principis democràtics. Però, a molta gent li costa de creure que aquestes siguin les seves úniques motivacions. Els costa creure que no hi hagi diners pel mig, que no va vendre alguns d’aquells secrets, a la Xina o a Rússia, que clarament no són els millors amics dels Estats Units ara mateix. I estic segur que molta gent en aquesta sala s’estàn fent la mateixa pregunta. Consideres que és possible que hi hagi una part de Snowden que encara no hem vist?

19:20GG: No, considero que això és absurd i idiotic. (Rialles) Si volguessis, i ja sé que tu simplement estàs jugant a l’advocat del diable, però si volguessis vendre secrets a un altre país, cosa que ell hagués pogut fer i fer-se molt ric fent-ho, la última cosa que faries és emportar-te aquells secrets i donar-los als periodistes i demanar als periodistes que ho publiquin, perquè fa que els secrets ja no valguin res. La gent que es vol enriquir ho fa secretament venent secret al govern, però crec que hi ha un punt important a fer, que és que l’acusació ve de persones del govern dels Estats Units, de gent dels mitjans que són conservadors a aquests governs varis, i crec que moltes vegades quan la gent fa acusacions com aquestes sobre altra gent — “Oh, no pot estar fent això per raons de principis, ha de tenir alguna raó corrupta i malvada” — estàn dient més sobre ells mateixos que del blanc de les seves acusacions,perquè — (Aplaudiments) — aquella gent, els que fan aquesta acusació, ells mateixos no actuen mai per cap raó que no sigui una raó corrupta, així que assumeixen que tothom té la mateixa malaltia de falta d’ànima com ells, i aquesta és la suposició. (Aplaudiments)

20:29BG: Glenn, moltes gràcies. GG: Moltes gràcies.

20:32BG: Glenn Greenwald. (Aplaudiments)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s