Surto de casa. Vaig caminant pel carrer, fa una mica de fresca. Em crida l’atenció el que ja porto dies, setmanes o mesos observant: trobo moltes persones que van com a “zombies” mirant fixament al seu smartphone (1). El miren fix, sí, però també juguen amb els dits, sobre tot el gros i l’índex: escriuen i llegeixen missatges, penso que és això. Com que hi ha força gent, em poso al costat d’un noi per comprovar això d’escriure i llegir. Sí, sí, és això. M’acosto a una noia i també a una dona, un home, un noiet… Sí, sí, tothom fa el mateix: “guasapen”. La meva filla em diu que el verb guasapar (sic) i les seves conjugacions només ho diem els grans (jo sóc gran?) (d’alçada sí, però d’edat…). Doncs, els joves com en diuen? Ah! sí, ells en diuen parlar pel WhatsApp. Bé, parlar, parlar, el que es diu parlar, no serà, clar. Com que tinc el dia lliure de feina m’assec en un bar tot prenent un cafè. Observo grups de noies i nois, asseguts a diferents taules. Tots observant compulsivament el seu smartphone. Com si estiguessin posseïts, vaja. No passa minut que no el mirin vàries vegades. De tant en tant, comencen a escriure amb els quatre dits, n’hi ha que només ho fant amb dos: els dits grossos de la mà. Fins i tot creen nous idiomes, tot sigui per estalviar lletres, vull dir temps i anar més ràpids.
Whatsapp, com hom ja sap, és una multiplataforma per a smartphones que permet intercanviar missatges (text, vídeo, imatge i veu) sense haver de pagar. Ha substituït als costosos SMS d’abans del 2010. Molta gent té un smartphone i només l’usa per això: whatsappar (sic) i de tant en tant parlar per telèfon. Moltíssima gent no sap que pel smartphone es poden fer multitud de coses a part d’aquestes dues, no cal enumerar-les, oi? Hom, si pensa una mica ja sap quines són, o no, clar.
Whatsapp ens ha canviat gairebé la vida. Un percentatge important de gent hi està enganxada, és a dir: n’és addicta. Encara que ningú ho reconeixerà que ho és, però la trista realitat és aquesta.
Whatsapp, a part de poder comunicar-se amb la gent sense cost, és una important eina de control per saber el que fa la teva dona, marit, amic-amiga, company-companya… Sí, sí, ho heu entès bé: una eina de control. I com eina de control que és, fa que hi hagi una gran quantitat de discusions i baralles per aquesta qüestió.
-Què feies connectat a tal hora? -Amb qui parlaves?
Moltes vegades les contestes a les preguntes no són altra cosa que mentides i més mentides. A la curta o la llarga això comporta forts enfrontaments que no són altra cosa que el resultat a la desconfiança que nosaltres mateixos ens generem, emprant com eina el Whatsapp.
Fixeu-vos, a partir d’ara, que quan estigueu al bar, al carrer, en un centre comercial, a la parada del bus… Observeu la gent que va mirant l’ smartphone. Tots com a robots, mirant fixament la maquineta i obeint les ordres informatitzades de la mateixa.
Whatsapp, també serveix per malmetre les relacions socials entre persones. Fixeu-vos-hi, doncs. Abans ens trucàvem per felicitar-nos els Nadals, ara un simple Whatsapp i fora. Quan va ser el meu aniversari, molta gent em va felicitar enviant-me un Whatsapp. Ni els vaig contestat. Felicitar pel Whatsapp és gratis, una trucada val diners. És a dir que si t’haig de felicitar i em costes diners, doncs això, no et felicito i punt. La nostra amistat té preu, ja veieu.
El pitjor de tot, però, és que hi ha gent que quan es mor algú passen el condol per Whatsapp. Ostres que fort. Quina falta de delicadesa, per no dir d’educació, oi?
Per les Festes de Nadal corria pel Facebook un acudit que feia gràcia, però que donava molt que pensar: (1983) una taula de família el dia de Nadal, tothom de xerinola i alegria celebrant el dinar. (2013) una taula de família tothom enganxat a l’smartphone o la tauleta; guasapant o jugant. Quina pena.
A vegades estic amb algú en una reunió o prenent un cafè al bar i la persona que tinc al davant es posa l’smartphone al costat de la tassa de cafè, tot mirant compulsivament per veure si té algun missatge. Si és així em poso a llegir el diari, és més interessant que sentir constantment la maleïda musiqueta de l’arribada d’un WhatsApp.
Des de fa tres dies m’he desinstal·lat el Whatsapp. Si algú vol saber de mi, doncs, que em truqui o em vingui a veure, d’acord?
(1) SMART, aquesta paraula no és més que un acrònim anglès, actualment és sinònim d’intel·ligent:
Specific – Measurable – Assignable – Realistic – Time-related
- Specific – Target a specific area for improvement. (Dirigir-se a una àrea específica)
- Measurable – Quantify or at least suggest an indicator of progress. (Quantificar o almenys suggerir un indicador de progrés)
- Assignable – Specify who will do it. (Especifica qui o què ho farà)
- Realistic – State what results can realistically be achieved, given available resources. (Indicar quins resultats es poden aconseguir de manera realista, tenint en compte els recursos disponibles.)
- Time-related – Specify when the result(s) can be achieved. (Especifica quan el resultat es pot aconseguir)
SMARTPHONE: Telèfon intel·ligent
Aquest apunt el vaig penjar el més de gener d’enguany, però a hores d’ara encara és més vigent que mai, oi?