Antonio Vivaldi – 4 Estacions (L’ estiu) – Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315

vivaldi estiu les quatre estacions coreografiades. Akademie für Alte Musik. Solista violí: Midori Seiler Direcció, coreografia i dansa: Juan Kruz Diaz de Garaio Esnaola

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les quatre estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica i és l’obra amb més enregistraments en disc de la història.

Les quatre estacions (Le quattro Stagioni en l’italià original) és un conjunt de 4 concerts per a violí del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i és l’obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.
Els concerts es publicaren el 1725 formant part d’un conjunt de dotze concerts, op. 8, amb el títol Il Cimento dell’armonia e dell’inventione. Els primers quatre concerts s’anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l’any. Cada concert segueix l’estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, “L’estiu”
Allegro non molto — Allegro
Adagio — Presto — Adagio
Presto

La textura de cada concert és variada, d’acord amb l’estació que vol descriure. Per exemple, l’hivern és fosc, o l’estiu és molt contrastat, amb una tempesta en el seu darrer moviment.
Vivaldi va escriure 4 sonets, que acompanyaven els 4 concerts.

L’Estate

Sotto dura Staggion dal Sole accesa
Langue l’ huom, langue ‘l gregge, ed arde il Pino;
Scioglie il Cucco la Voce, e tosto intesa
Canta la Tortorella e ‘l gardelino.
Zeffiro dolce Spira, mà contesa
Muove Borea improviso al Suo vicino;
E piange il Pastorel, perche sospesa
Teme fiera borasca, e ‘l suo destino;
Toglie alle membra lasse il Suo riposo
Il timore de’ Lampi, e tuoni fieri
E de mosche, e mossoni il Stuol furioso!
Ah che pur troppo i Suo timor Son veri
Tuona e fulmina il Ciel e grandioso
Tronca il capo alle Spiche e a’ grani alteri.

Allegro non molto
Under a hard Season, fired up by the Sun
Languishes man, languishes the flock and burns the pine
We hear the cuckoo’s voice; then sweet songs of the turtledove and finch are heard.
Soft breezes stir the air… but threatening north wind sweeps them suddenly aside.
The shepherd trembles, fearing violent storms and his fate.

Adagio e piano – Presto e forte
The fear of lightning and fierce thunder
Robs his tired limbs of rest
As gnats and flies buzz furiously around.

Presto
Alas, his fears were justified
The Heavens thunders and roar and majestically
Cuts the head off the wheat and damages the grain.