Fotografia © LLuís Bou
Alpinista, model
Periodista
No ho faig tot alhora. Hi ha èpoques que faig unes coses i èpoques unes altres. Totes elles estan entrelligades. Això de la passarel·la no es ben bé així. Sóc baixeta. He treballat com a model, però no faré de model de vestits de nit. Si he sortit a fer alguna cosa de moda gairebé sempre ha estat una temàtica que ha anat lligada a un article o una editorial. Si surto sempre són feines relacionades amb el que jo sóc. D’aquesta manera, entrelligo tot el que faig. Per exemple, puc sortir en un anunci de roba per estar a l’exterior. Recordo que un un article de moda molt maco que vaig fer amb La Vanguardia.-Podríem dir que els treballs que ha fet en el món de la moda van lligats sempre a un concepte?
Quan m’escullen per fer de model és, per exemple, una editorial de moda no ho fan pel meu aspecte físic sinó per la cosa que hi pugui haver al darrera. Són valors que representen el que faig o sento dins el meu esperit.-A què dedica el seu temps lliure?
No tinc temps ni per canviar el contestador del mòbil -diu rient-. No en tinc. Entreno tot el que puc. A vegades dic a la gent que vaig a escalar i em diuen que vaig a la muntanya. Una atleta que fa competició a la pista d’atletisme desprèn que fa feina i un futbolista el mateix. Quan jo dic que vaig a escalar em diuen vaig a la muntanya, però resulta que això és la meva feina. Una cosa és l’escalada i una altra són la preparació de conferències, que faig a la mida de cada empresa. Dedico part del meu temps als mitjans de comunicació. Per exemple, l’altre dia vaig anar a Madrid a fer una entrevista. També he tancat un contracte amb una marca de cotxes. Reparteixo el temps entre l’entrenament, les conferències i la publicitat, a més del temps que destino a les fundacions i campanyes solidàries. També escric articles per revistes i a vegades treballo a la ràdio.
-Què li proporciona la pràctica del ioga a una escaladora com Araceli Segarra?
L’he deixat bastant. M’he centrat molt més en l’escalada. Per a una esportista com jo la part física és molt important. M’anava molt bé practicar-lo per estirar parts del cos ja que el nostre esport no es fa a un local tancat i sembla com si els estiraments els deixéssim de banda. El ioga també em servia per despertar certes zones musculars. També és interessant per fer baixar l’accelarada que un porta a dins el cos.
-I què li queda a Araceli dels viatges en motiu d’escalades que ha fet a llocs tan especials i diferents a la nostra cultura com pot ser Bolívia, que posseeix el cel més gran d’Amèrica?
No necessites escalar per viatjar a països pobres. Quan un fa un viatge d’aquestes característiques s’adona de moltes coses. Una cosa es sentir-ho pel televisor i una altra es viure-ho en directe. A Bolívia vaig veure famílies molt unides. Els documentals et parlen de què ens queixem de tot allò que tenim i aquí realment som molt afortunats, però una altra cosa és viure-ho, això és el que t’acaba d’ensenyar. Crec que tots hauríem de fer un viatge d’aquest tipus per veure-ho de veritat.
-Quin record li ha quedat de l’ascensió a l’Everest que la converteix en la primera dona espanyola que ascendeix a aquesta muntanya?
Molts records. Els records el repeteixo sovint. No necessites anar a l’Everest per respirar profund. Vaig sovint al Pirineus de Lleida. Quan estic a dalt a vegades em sento en una pedra i sempre tinc la mateixa sensació: que la vida és molt curta, la sensació d’estar viva.
-S’ha trobat alguna dificultat en el món de l’expedició pel fet de ser dona?
Com que no em plantejo l’expedició per entrar a un grup, qualsevol projecte que plantejo o em plantegen jo formo part del grup. Sóc una més, independentment de si som dona o home. Mai he entrat a formar part d’un grup on sento que no hi encaixo. Som un grup, ens agradem i tenim el mateix estil i mai he tingut cap diferència pel fet de ser dona.
-I quin és l’equip d’expedició que li agrada a Araceli Segarra? Gent que va a passar-ho bé i no hi va amb recel, després el viatge serà per gaudir.
-En aquells moments d’una expedició en què no pot més, que no pot carregar més pes, què l’empeny a seguir endavant?
La cosa no s’acaba perquè no puguis carregar més pes; l’objectiu que t’has marcat no decaurà perquè no puguis carregar més perquè això ja està previst abans. Si de cas abandonaràs l’expedició perquè les condicions de la muntanya no són idònies en aquell moment, o bé, per les teves pròpies condicions d’aquell moment. No sempre passes endavant ni sempre ho has de fer passi el que passi. Per a mi una congelació no em mereix la pena i em retiro abans de congelar-me. El que et pot fer tirar endarrere és la teva motivació, aquests moments són els que has de superar. Acabes superant-los perquè raones. La motivació està per sobre de tot.
-Així les seves experiències al cim li han servit de molt i diu que la muntanya li ha servit per saber caminar per la vida…
És el que deia abans: la vida s’ha d’aprofitar al màxim. Tinc molts defectes, però quan tinc un dia girat dic no val queixar-se. En situacions en què et precipites val la pena pensar-ho.
-En les conferències que imparteix per empreses també afirma que s’han de rompre les idees preconcebudes de les coses, com ho aplica al seu dia a dia?
A cada empresa on imparteixo les meves conferències ho aplico de forma diferent. Durant molts anys es pensava que la terra era plana i algú un dia donà un altre punt de vista i canviaren els conceptes. A vegades les coses semblen molt evidents, però podríem trobar altres solucions. Sóc una persona normal, no alta ni lletja… Tots podem aconseguir el que volem si ens esforcem. Sóc normal en tots els sentits.
-Com compatibilitza el món de l’esport d’aventura amb la passarel·la?
-No tinc cap problema. A vegades m’he pogut fer una esgarrinxada, però això no ha estat massa greu per després poder fer una sessió fotogràfica. Ara amb el programa Photoshop és fan miracles. És més, jo diria que si faig un anunci de roba de muntanya pot quedar fins i tot més natural [somriu].
-Quins són els seus projectes futurs?
Aquesta pregunta té premi. Hem firmat un contracte amb la productora nord-americana Imax per fer un nou documental, que serà la segona part d’Everest, Retorn a l’Everest. Marxem aquesta primavera a l’Everest. No anem a fer cim. Anem amb una expedició mèdica i buscarem la part filosòfica del que ens portà la muntanya en el seu dia, el documental serà una extracció de les idees que vam viure fa deu anys. Es tractarà de fer una extracció de les idees que vam viure ara fa deu anys. He de dir que aquest cop treballarem amb 3D.
DARWIN'S TREE 