L’accés a enormes quantitats d’informació causarà més malalties mentals


Imatge

SEBASTIÀ SERRANO

Lingüista i professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona

Entrevista realitzada pel Diari de Mataró.Cat el 19 de març de 2006

Sebastià Serrano va néixer a Bellvís, Pla d’Urgell, l’any 1945. És catedràtic de Lingüística General del Departament de Filologia Romànica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. A més, ha estat professor visitant en universitats com ara Amsterdam, Lió, Mèxic, Buenos Aires, Berkeley o Roma. Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobretot, sobre temes de teoria de la comunicació. És autor, entre d’altres, dels següents títols: Elementos de lingüística matemàtica, Signes, llengua i cultura (1980), Elogi de la passió pura, (1990, Premi Ramon Llull), Comunicació, llenguatge i societat (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), El llibre del sexe, la poesía i l’empresa (1999), Comprendre la Comunicació (2000) i El regal de la comunicació (2003). I el seu darrer llibre L’instint de la seducció a on reivindica la importància de la comunicació no verbal. 
-Què el va portar a estudiar lingüística? Què és el què més l’apassiona d’estudiar el llenguatge? Quins interessos hi veu?
De jove vaig estudiar matemàtiques, però en un moment donat em va cridar l’atenció la literatura i la lingüística. I em vaig acabar interessant en els aspectes més formals del llenguatge, tot allò que es podia lligar als models matemàtics. Així, em vaig dedicar a la lingüística matemàtica, una part de l’àlgebra que estudia els models matemàtics que permeten formalitzar l’estudi del llenguatge. Durant anys m’hi vaig dedicar, per a mi aquesta és una de les parts més interessants a estudiar. Vaig començar amb reflexions generals sobre el llenguatge, però el meu interès va anar més endavant, i vaig acabar lligant el llenguatge amb la comunicació, deixant de banda ja les matemàtiques. Ara el meu estudi se centra en la comunicació, el paper que hi juga el llenguatge, i també el que hi juguen els signes no verbals en la vida quotidiana. Actualment el què més m’interessa, és el marc teòric a on es pot situar la comunicació, la teoria de la comunicació. Poder explicar els fonaments de la comunicació, perquè ens comuniquem i com ens comuniquem, i els orígens del llenguatge.

-De fet, va més enllà d’estudiar el llenguatge. Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i sobretot, teoria de la comunicació. Vostè es defineix com un simple lingüista? No s’acaba perdent entre tantes teories i estudis?
Jo em considero un estudiós de la comunicació. I en aquesta comunicació, el llenguatge té un paper fonamental. És cert que entre tants estudis em perdo sovint, però d’això es tracta! La meva tasca consisteix en posar ordre a aquests estudis. A l’antiguitat ja s’estudiava el llenguatge però els estudis rigorosos no van aparèixer fins a la segona meitat del segle XX. Per tant, són teories modernes, jo les he vist créixer i en gran mesura he contribuït al seu desenvolupament. L’origen de quan comença la comunicació i el seu desenvolupament els tinc bastant clars, però en tot això hi ha altres fenòmens pel mig com ara; com emergeix la consciència, l’esclat del llenguatge, com s’articula la comunicació verbal i no verbal, i com es complementen, etc. Tot això encara no s’ha estudiat prou, ho coneixem i sabem com funciona però cal investigar-ho més.

-Què és per vostè el llenguatge? Com el definiria? Quina importància creu que té aquest en les societats actuals i en les societats antigues? Podríem dir que és la clau de tot? 
El llenguatge és un sistema de signes d’alta complexitat que va emergir fa un milió d’anys, i que ens permet organitzar la nostra activitat mental i comunicativa. En les societats antigues aquest va aparèixer en forma de protollenguatge; format per paraules, elements lèxics, etc. Però, hi faltava l’esquelet de la sintaxis. Després, ja amb la nostra espècia va emergir el llenguatge tal i com ara el coneixem. En les societats d’avui no podem dir que hi ha llengües superiors a altres. Algunes demogràficament tenen més parlants, d’altres si les parles tens més facilitat d’aproximar-te al desenvolupament científic i tecnològic, etc. Però des del punt de vista de la complexitat de les llengües i de la organització dels llenguatges totes són semblants, no n’hi ha cap que sigui millor que un altre. Cada una té la seva complexitat i la seva importància dins la societat. El llenguatge és l’eina de comunicació bàsica en qualsevol comunitat.

-Les formes de comunicar-nos han anat canviant amb el temps. Creu que la comunicació entre les persones va perdent eficàcia en les societats més desenvolupades? Per exemple, les habilitats socials i de relació troba que es van perdent? 
La comunicació entre les persones no ha anat perdent eficàcia en les societats desenvolupades. Ens comuniquem bé, i de fet, pel que fa a les habilitats comunicatives i de relació ara n’hem desplegat més en comparació amb altres temps. L’aparició de les noves tecnologies ha fet que tinguem més possibilitats de relació i de coneixement. Però, cal deixar clar que aquestes no són una amenaça en les relacions humanes, simplement ens hi hem d’adaptar. És cert que alguns d’aquests nous elements ens pertorben però és qüestió de temps. Les noves tecnologies han dut l’accés a grans quantitats d’informació, però també la possibilitat d’emmagatzemar-la i de poder traslladar- la a gran velocitat a un altre lloc. Així doncs, han permès solucionar dos grans problemes de la societat, com conservar la informació i com poder-la enviar a altres indrets. El llenguatge és un instrument poderós però la informació que porta es perd perquè les paraules se les endur el vent. Treballar però amb aquestes grans quantitats d’informació pot portar problemes de desestabilització cerebral, ja que ara la informació no ens arriba només a través del llenguatge, si no també a través de la imatge. I ja no ens comuniquem només cara a cara, si no també a distància, un tipus de comunicació molt pràctica però no tant eficaç.

-De fet, com ha comentat vostè en algun estudi “com més creix la quantitat d’informació, més creix la incertesa en les persones”. Com hem d’aprendre a viure amb aquesta sensació? Com és que l’estabilitat acaba sent tant important en les nostres comunitats? A on trobem aquesta estabilitat?
Tota aquesta gran massa d’informació el que fa és provocar molt d’estrès a les persones ja que no se sap com accedir a tota ella, i per tant acaba causant incertesa. Un dels grans problemes que tenim a les societats desenvolupades és el d’apaivagar l’ansietat que porta aquesta incertesa. Per intentar aprendre a conviure amb aquesta sensació i intentar recuperar l’estabilitat emocional, cal cercar la solució en l’ús dels recursos més vells com ara la comunicació cara a cara, la dels gestos no verbals, comunicant-se més amb les mirades, els somriures, gestos, i fins i tot, el contacte físic, tot allò que pugui crear proximitat entre les persones. Cal treballar les emocions a través dels antics recursos. El llenguatge és un nouvingut, comparat amb altres formes de comunicació, i no s’han d’oblidar.

-Actualment, en les societats desenvolupades els humans reprimeixen més les seves emocions i per tant ens costa molt expressar allò que sentim. Per què passa això? 
Cada cop més ens costa expressar les emocions i els sentiments verbalment, però no deixem d’expressar-les a través del cos, l’escenari de les emocions sempre serà el cos. Però, és cert que culturalment hem hagut d’aprendre a controlar molt les nostres emocions, vivim en una societat a on no podem expressar el què sentim, fins i tot, ens costa comunicar els nostres sentiments als més propers. Però, tot i que aparentment no les mostrem no vol dir que les emocions no hi siguin. De fet, les nostres emocions estan descontrolades ja que patim molta ansietat i estrès perquè som societats malaltes d’informació. Cada cop es patiran més malalties mentals; petits trastorns com brots psicòtics o neuròtics, depressió i fins a malalties de l’envelliment com l’Alzheimer, etc. Són les anomenades malalties de la informació, per això, els hospitals del futur donaran molta importància als departaments de comunicació i informació. A grans trets, fins als anys setanta el món occidental patia els mals que venien de fora. Ara però, els mals venen de dins, sobretot problemes mentals, ara s’inverteix en fàrmacs que puguin controlar l’ansietat, l’estrès, etc. Però, potser ens hauríem de plantejar altres formes per solucionar aquests problemes, com ara les abraçades, més proximitat personal, etc. Ens falta més comunicació humana. En les societats tradicionals hi havia menys accés a la informació, en canvi es donava més importància a l’organització, a l’equilibri, al contacte físic, a les pràctiques rituals, a les creences, elements que donaven més sentit a la seva vida. I no es patien els fenòmens i problemes que es pateixen avui. Actualment hem renunciat a les formes d’interacció més humanes que es feien servir en les societats tradicionals. En un futur, haurem d’aprendre que ens hem de preocupar més per la nostra persona, la sostenibilitat de la nostra persona.

-Cal des de l’ensenyament potenciar una assignatura que es digui comunicació humana?
L’educació no ha de resoldre tots els problemes però no estaria malament, i de fet és probable que ho veiem a la llarga. Fa falta ressaltar la importància de com ens comuniquem uns els altres, a casa, a la feina, etc. Sovint molts conflictes i tensions que es viuen són a causa de la mala comunicació. Si ens comuniquem bé, hi haurà més bon ambient i ens sentirem millor. És cert però, que ara es treballa més i se’ns exigeix més, i no tenim gairebé temps per estar amb els nostres i podent-se comunicar i això és necessari a la vida de qualsevol persona, per tant, és probable que a la llarga s’intenti recuperar la comunicació humana.

-Quins elements són necessaris perquè es produeixi una bona comunicació? Com és que sovint tenim la sensació de que no ens entenen?
Per tenir una bona comunicació, cal harmonitzar bé els elements no verbals amb els verbals. Ens fa falta rebre una adequada educació lingüística per aprendre a conversar, a negociar verbalment, a formalitzar preguntes, a utilitzar bé els recursos no verbals com ara mirar els ulls, somriure, etc. Això sempre ho havíem fet bé, però fins ara no havia fet falta reflexionar-hi, però ara fa falta recuperar-ho ja que sembla ser que ho hem perdut una mica i que ens costa molt més.

-Sembla ser que el què es desperta entre els humans més que la comunicació directa és la comunicació no verbal. Tant ens costa expressar allò que sentim que hem de recórrer a la comunicació no verbal. O és que ens agrada el joc que dóna aquest tipus de comunicació? Com la definiria?
Sempre ens hem comunicat a través dels recursos de la comunicació no verbal. Ara podem reflexionar-hi més, sabem més coses de la comunicació no verbal, ja que tenim les imatges, que porten grans càrregues d’informació i a través d’elles les podem estudiar i accedir-hi més fàcilment. Fa setanta anys no es parlava tant de la comunicació no verbal. Abans no es podia reflexionar i estudiar tant les imatges, no s’hi tenia el mateix accés. Però, actualment han augmentat els estudis sobre la imatge, això es dóna ja que ara hi ha gent que té vida pública i que ha de parlar amb públic, personatges famosos, polítics, actors, etc. que s’han de posar davant una pantalla. En aquest sentit, apareix la figura de l’assessor d’imatge que ha de vetllar per la imatge del seu client. Tot plegat ha contribuït ha donar més importància a la comunicació, tant verbal com no verbal, en diferents àmbits com les empreses, els gabinets de comunicació, etc.

-En un dels seus últims llibres, L’instint de seducció parla de com fer arribar a l’altre les nostres emocions i sensacions. Seduir és innat o una habilitat? 
L’habilitat per seduir és innata, però cal tenir en compte que totes les habilitats es desenvolupen. Com deia a L’instint de seducció, tots hem vingut al món a festejar. Els recursos que actualment s’utilitzen per relacionar-se abans s’utilitzaven amb intencions amoroses. En aquest sentit, hi ha gent que té més o menys habilitat per desenvolupar aquests recursos, depèn de si hi dediquem més o menys temps per treballar-los. Per exemple; tots hem nascut amb habilitats per cantar, però està clar que el Pavarotti canta millor que altres, i per què es deu això? Doncs perquè el Pavarotti ha conreat aquesta habilitat, n’ha après moltes més tècniques, i naturalment, hi ha dedicat moltes més hores. Naixem amb les habilitats, però cal treballar-les per poder-les potenciar al màxim.

-Amb quina part del cos sabem seduir més o arribar als altres? 
Ui! N’hi ha moltes. Com el somriure, la mirada, el color de la cara, petits gestos amb el cap, etc. Tot això és molt seductor. La seducció però no és una cosa d’un sol, és una realimentació d’un a un altre. La persona seductora publicita tot un munt d’indicadors que a l’altre persona li poden agradar més o menys. Per això, perquè l’acte de seducció per part del seductor tingui èxit, cal potenciar aquells trets que sabem que als altres els hi agrada.

-Sabem ser creatius a l’hora de seduir o ja està tot inventat? 
Està tot per inventar! El que sí és cert és que hi ha unes estratègies que hem heretat dels nostres avantpassats, però encara hi ha coses per inventar. Ara mateix, una de les coses que més sedueix i fascina, és el domini de les noves tecnologies. Per tant, s’és més seductor si s’està al dia d’aquests temes.

-Seduir és una necessitat vital? Què agrada més, seduir o ser seduït?
Seduir és una necessitat vital que no es perdrà mai. A on no es perd, ni es perdrà mai el poder de seducció és en l’oralitat, en l’art de la paraula. A tots ens agrada seduir, però més que ens sedueixin, com ara en l’àmbit de la política. Com s’ho fan els polítics perquè un discurs sigui escoltat i valorat pel seu públic? A on està el secret? Això provoca que ens emocioni més ser seduïts.

-Com s’imagina la comunicació del futur? O no canviarà mai en la seva essència?
La humanitat del futur resoldrà bé els seus problemes i sobretot els problemes de comunicació, si aconsegueix harmonitzar bé les noves tecnologies amb les més velles tecnologies. Si sabem utilitzar- les bé, aconseguirem una bona comunicació. Cal remarcar però que és important no deixar de banda el contacte físic i la proximitat entre les persones, les abraçades, els somriures, les mirades, etc. Necessitem aquest contacte, i només si harmonitzem tot això la nostre vida serà una vida sostenible i agradable. Tot i això, la fam que hi haurà en un futur serà la fam d’afecte i cal pensar estratègies per solucionar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s