Viure l’ateisme

Per Òscar Batet

Quan jo deuria tenir uns catorze, quinze anys i militava a l’escoltisme més cristià i catòlic, vaig començar a tenir un cert sentit crític de la vida. Això em comportà, entre altres coses, el negar-me a anar a les obligacions religioses de la congregació escolta. Vaig començar a tenir una sèrie de problemes inicials amb els caps escoltes que veien en mi i a un parell de minyons més, com els cabdills de la revolta atea de l’escoltisme mataroní. Va haver de ser el conseller espiritual, Mossèn Colomer, que convencés als caps del cau, que si nosaltres no volíem anar a misa ni assistir a les cerimònies carrinclones de Setmana Santa, no tenien perquè obligar-nos-hi.

Ser demòcrata no és només una paraula, hi ha d’haver una voluntat de pluralitat

ISABEL-CLARA SIMÓ 
Escriptora

Entrevista publicada pel Diari de Mataró.Cat l’1 d’agost de 2006. Fotografia-dibuix: Òscar Batet

Isabel-Clara Simó és una de les escriptores amb més prestigi del nostre país, tant per part de la crítica com per part del públic lector. Entre altres, ha estat guardonada amb el premi Sant Jordi, al 1993, per la seva novel•la La salvatge. El seu recull de contes, Dones, va ser adaptat al cinema a l’any 2000. A l’any 2003 publica En legítima defensa, una recopilació dels articles que escriu al diari Avui, i on defensa la dignitat de la dona, la sobirania del seu país i la justícia social amb una prosa clara i directa. 

Són les nou del matí i els cant del ocells lluiten amb el soroll de les excavadores. Isabel-Clara Simó viu en una casa gran, amb un amable jardí i una piscina d’aigua blava i neta. En un saló acollidor, amb sofà blanc, xemeneia i litografia de Miró inclosa, ens atén aquesta dona rosa i forta. La seva expressió és una barreja de seriositat i de tendresa, resultat de tota una vida dedicada a la lluita per la igualtat de drets i, a la vegada, a la literatura.

Jacques Offenbach – Barcarola – Anna Netrebko & Elina Garanca