La delació: “Esport” nacional de la postguerra

Per Òscar Batet

El 27 de gener de 1939 cap a les cinc de la tarda entraven les tropes franquistes a Mataró. Foren rebudes per multitud de persones a la Rambla i la Riera. Als carrers de Mataró eren plens de joia de persones que ja tenien ganes que s’acabés la guerra i, d’altres, perquè eren del bàndol nacional i havien guanyat els seus, poden  sortir dels amagatalls on hi eren des del juliol del 36. Als carrers de Mataró si concentrà tota mena de persones: gent normal, la gent de la dreta tradicional, carlistes, falangistes i missaires. Els republicans, comunistes, cenetistes, poumistes que no havien fugit pocs dies abans cap la frontera francesa, restaven amagats esperant les segures replessàlies que tindrien lloc en mesos posteriors.En els propers mesos i anys a Mataró com a totes les ciutats i pobles de Catalunya, s’instaurà el nou esport de postguerra: la delació. Falangistes, dretanosos, catòlics i d’altres malabèsties es dedicaren a delatar llurs veïns, familiars, coneguts, companys de feina, de club…, perquè havien estat al bàndol republicà. A Mataró varen ser centenars les persones que varen ser delatades per rojo. En total varen ser afussellats 3.385 persones a tot Catalunya. No se sap quants d’aquests eren de Mataró, tant és, no? El Camp de la Bota de Sant Adrià, o bé a la Collada de Parpers, també a la carretera de Mata, foren alguns dels indrets on els falangistes assassinaren a molts mataronins i maresmencs.

D’altres varen ser condemnats a anys de presó i a treballs forçats. Totes aquestes persones varen ser delatades per persones que ara consideraríem normals. Personalment n’he conegut uns quants de delators, a hores d’ara, clar, molts ja han mort. D’altres, però, encara viuegen, pocs els queda, però. Ens en faríem creu dels seus noms. Van muntar negocis, fàbriques, comerços, eren professors, capellans.. de tots coneguts. Llocs on anàvem a comprar el bacallà, per exemple. També a fàbriques de tèxtil que fabricaven pijames, calces, calçotes, mitges o jerseis, i que hom portava eren fabricats per delators franquistes. Professors que ens donaven classes de física, mates o dibuix; com no, també, classes obligatòries de religió o de Formación del Espiritu Nacional; recordeu el Sr. Mons? Altres eren periodistes que feien les cròniques als seus butlletins nacional-sindicalistes.  Els delators més nostàlgics encara guarden les plaques de pedra de la Plaza de Los Caídos, personalment l’he vista clavada a la paret d’un patí d’una casa del carrer Massevà.

Moltes de les denúncies que els delators feien a la Falange eren infundades, altres meres revenges personals, odis per la precedent repressió republicana, sobre tot al juliol del 36,  i, d’altres, fruit de les ànsies per obtenir rendes futures i escalar socialment dins el nou règim. Quants empresaris i comerciants de Mataró no van enriquir-se durant la postguerra? Podríem citar molts noms, alguns d’ells delators segurs.

Per les poblacions dels voltants de Mataró també passava això de la delació, no us penssessiu que no, eh? A la veïna Arenys de Mar, fins i tot un exalcalde que va morir no fa gaires anys al voltant de la centena, també va ser un famós delator. A Argentona, Dosrius, Vilassar de Mar, bé i a tots els pobles del Maresme, van haver delators que van condemnar a mort a moltes persones conciutadanes.

Actualment hi ha una mala Llei de la Memòria Històrica, per la que es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor de les persones que varen patir persecució i/o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, seran rescabalats de tots els perjudicis i crims que varen patir ells mateixos o llurs familiars. Encara què, la Llei no diu res d’investigar governamentalment les persones que varen instigar a la delació, per tant aquests seguiran sent lliures de cos i ànima. I això que hi ha un govern teòricament d’esquerres, que sinó…