Director del Diari de Mataró.CAT
Primer dissabte de febrer i fa fresca. Agafem el tren direcció a Barcelona. Baixem a Sants i caminem durant cinc minuts
cap el carrer Vallespir. Arribem al Celler de Gelida. Demanem per la Meritxell. La truquen per telèfon, mentre nosaltres ens dediquem a tafanejar per la botiga encuriosits per la gran quantitat de vins, caves i licors. Realment fantàstic comprovar les moltes referències de vi i cava que hi tenen. Els deu minuts que va trigar la Meritxell en aparèixer se’ns van fer molt curts. Un celler és com una llibreria curulla de llibres, quedes embadalit mirant ampolles i més ampolles de vins d’arreu de Catalunya, Rioja, Xile, Austràlia, França, Ribera … Una vegada fetes les presentacions, la Meritxell ens convida a creuar el carrer i anar a un altre local on tenen el magatzem del celler i l’espai on fan els cursos de tast. Ens ubiquem en una espècie de menjador que és on el seu pare, en Toni Falgueras, fa un parell de cops al mes un dinar amb els amics. Ens obre una ampolla de cava i mentre fem l’entrevista ens hi va abocant el preuat líquit ambarí a la nostra copa. Passava molt bé, però com que teníem els estómacs buits, ens timbalejava una mica el nostre cap. Però, vaja, fresquet i bo que estava, el cava.
La Meritxell Falgueras, és una noia de 27 anys i pertany a la cinquena generació del Celler de Gelida, ubicat al barceloní barri de Sants, actualment regentat pel seu pare, Toni Falgueras. Va estudiar Humanitats i el seu currículum és inversament proporcional a l’edat que té. Hom es pregunta com una persona tan jove pot tenir un historial acadèmic i professional tan farcit de titulacions, màsters, experiències, postgraus, publicacions, conferències, etc. Però, ella és així: una dona jove sommelier que sap comunicar allò que el seu nas olora
Tal com es descriu ella mateixa: “A vegades com un vi és més fàcil ser descrita pels demés. Perquè cada individu desperta diferents aromes i els que et degusten, segons els seus llindars de percepció, que ets salada, a vegades un mica dolça, i sols per alguns deixes un regust, que esperem no sigui amarg.
Les humanitats i la sommilleria són la seva formació, la comunicació el seu treball, les paraules la seva vida. Lletres i vi fan un cupatge perfecte per poder expressar el moment que viu el vi com un ens social a la ciutat, en les nostres experiències i anhels. Tots transmetem a la copa de vi com ens sentim i el que ens agradaria trobar a cada glop del dia.”