Darwin, Charles Robert (1809-1882)

[Extret del web Filosofia en Xarxa]

Cèlebre naturalista anglès, autor de la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural. Va néixer el 12 de febrer de 1809 en Shrewsbury, fill d’un metge i nét d’un famosos naturalista (Erasmus Darwin). Influenciat pel seu pare va emprendre estudis de medicina a Edimburg, que va abandonar aviat, i estudis de teologia a la universitat de Cambridge, on va aprofundir el seu interès per les ciències naturals. En la seva estada a Edimburg va ser crucial la seva amistat amb el professor de botànica J.T. Henslow, amb qui va travar una certa amistat malgrat la diferència d’edat i d’estatus acadèmic. La lectura de les obres de Alexander von Humboldt i de Herschel van aprofundir el seu interès per les seves afeccions naturalistes.

L. v. Beethoven – “Moonlight” Sonata op 27 # 2 Mov 3 Valentina Lisitsa

J. S. Bach – Kantate “Herz und Mund und Tat und Leben”, BWV 147 (Ton Koopman)

“El problema és que hi ha primats poc evolucionats que controlen el poder de l’evolució científica i tecnològica”

EUDALD CARBONELL 
Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili

Marina Guardiola i Bufí
Biòloga i Ambientòloga

Òscar Batet (Fotografia i text)

Director del Diari de Mataró.CAT (7 de juny de 2008)

 

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953), és una persona polifacètica: científic, Doctor en Geografia i Història, blocaire, investigador, antropòleg, filòsof, Doctor en Geologia del Quaternari, arqueòleg, paleontòleg… un autèntic “Indiana Jones”, amb barret i tot! Conegut sobretot per les seves descobertes a Atapuerca, recentment ha estat notícia de nou, tant pel premi Degà de les Lletres Catalanes 2008 com per la troballa de la mandíbula del primer homínid europeu (publicat a la prestigiosa revista científica Nature). Però Eudald Carbonell, amb un currículum tan inversemblant, s’ha fet a si mateix a base de treball, d’experiències i realitats dures, de lluita política en clandestinitat i d’esforç per obrir-se pas en un món científic, de vegades hostil. Considerat l’investigador català amb més prestigi mundial, el seu pensament es mou dins de l’àmbit de la recerca antropològica i ha publicat nombrosos articles i llibres al respecte, com per exemple: Planeta humà (Barcelona, 2000), Encara no som humans (Barcelona, 2002), El naixement d’una nova consciència (Ara Llibres, 2007) o La consciència que crema (Ara Llibres, 2008). Sense pèls a la llengua i amb el seu salacot (fruit de l’admiració per a Pere Bosch i Gimpera), ens demostra que és un fervent defensor de la socialització de la ciència i, amb aquest discurs sòlid i punyent, ens porta a reflexionar sobre el camí que la humanitat ha recorregut, està recorrent i ha de recórrer. Qui som? D’on venim? On anem? On podem anar? Eudald Carbonell obre portes que ens ofereixen trobar respostes per a tot.

Antonio Vivaldi – Concerto for Violin and Oboe in B-flat Major, RV 548